Les conjuncions
Les conjuncions enllacen oracions o bé elements d’una oració entre ells. Segons la relació que s’estableix entre aquests elements parlem de conjuncions coordinants o subordinants.
Conjuncions coordinants
Copulatives | i, ni |
Adversatives | però, això no obstant, amb tot, ans, ara, ara bé, en canvi, mes, no obstant això, sinó, sinó que, tanmateix |
Continuatives | a més, així mateix, altrament, d’altra banda, demés, encara, encara més, ...i tot |
Disjuntives | o, o bé, o si no |
Distributives | ara... ara, ara... adés, adés... adés, mig... mig, ni... ni, no solament... sinó també, o... o, que... que, sia... o, sia... sia |
Il·latives | així (és que), doncs, per tant, per consegüent |
Conjuncions subordinants
Causals | perquè, a causa que, atès que, car, com que, com sigui que, ja que, per raó que, per tal com, puix, puix que, vist que |
Comparatives | tan… com, tant... com, com menys... menys, com menys... més, com més... menys, com més... més, més... que (no pas) |
Completives | que, si, com |
Concessives | amb tot (i) que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que |
Condicionals | si, en cas que, fora que, llevat que, mentre (que), només que, posat que, sempre que, si per cas, tret que |
Consecutives | que, de (tal) manera que, fins al punt que, massa... perquè, tant... que, tan... que, talment... que |
Finals | a fi que, perquè, per tal que |
Locatives | on, allà on |
Modals | així com, a mesura que, com, com si, en quant, segons (que), sense que, tal com |
Temporals | quan, abans que, d’ençà que, des que, després que, fins que (no), mentre (que), sempre que, tan bon punt, tota vegada que |