El català oriental i el català occidental

El català oriental i el català occidental

ots els dialectes junts formen la llengua, en el nostre cas, el català. Allà on siguem, parlarem el dialecte propi, i el que és ben segur és que no hi ha millors dialectes que d’altres, no n’hi ha cap que sigui ni més bo, ni més pobre ni més important que la resta.

Cal distingir els dos grans blocs dialectals en què es vertebra el català:

a. el català oriental: rossellonès, central, balear i alguerès.

b. el català occidental: nord-occidental i valencià.

Alguns trets característics de les varietats dialectals són:

CATALÀ ORIENTAL	CATALÀ OCCIDENTAL
Pronunciació de la vocal neutra de les vocals a, e en posició àtona: llibre, cinta.	Distinció de a i e en posició àtona: llibre, cinta.
Pronunciació u de la o àtona (a excepció del balear).	Distinció de o i u en posició àtona.
Ús de l’article el i del salat es, en la variant balear.	Ús de l’article lo i en valencià, el.
Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc: serveix, servesca.	Alguns verbs usen l’increment -ix- o isc-: servixo, servisca.
Pronoms febles davant de verb amb la forma reforçada: em dic, et diré.	Pronoms febles davant de verb amb la forma plena: me dic, te diré.