La Il·lustració
La Il·lustració és el període històric posterior al Barroc i en el qual la raó és converteix en el revulsiu que ha d’escombrar l’obscuritat i el desengany de l’època barroca. El segle XVIII s’anomena el segle de les llums, justament prenent de referent la raó com a metàfora de llum que il·lumina tot allò que fins ara estava en les tenebres. Pel que fa als trets principals d’aquesta nova i artística tendència de pensament hem de tenir en compte aquestes característiques:
- L’esperit crític arrelat en la normalització de l’ús i l’aplicació del mètode matemàtic basat en la raó.
- L’ésser humà està destinat a ser feliç, tant en l’esfera individual com en la col·lectiva.
- La reivindicació dels drets naturals de l’ésser humà, per sobre dels quals es troba la llibertat.
- Voluntat de recuperar i organitzar, racionalment, tot el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.
La prosa pedagògica
L’obra de Baldiri Reixac es concentrà en l’àmbit de la pedagogia i el seu títol més emblemàtic és Instruccions per a l’ensenyança de minyons, publicat l’any 1749. Aquest peça funciona com una obra de consulta atès que conté una enciclopèdia, un diccionari i gramàtiques, així com un tractat de pedagogia i un manual d’instruccions de temes molt variats. Reixac hi explica i defensa amb arguments sòlids la necessitat de transmetre els coneixements seguint unes estratègies adequades i justificant una organització del contingut. El text, doncs, era útil als minyons i als familiars, però, sobretot, a altres rectors i mestres que, com ell, es dedicaven a ensenyar. Aquesta mena d’obres eren molt habituals al segle de la Il·lustració, en què una de les grans tasques que es va dur a terme era agrupar el coneixement existent fins aleshores. Pensem en el projecte de l’Encyclopédie, de D’Alembert i Diderot.
