Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g
ret de les zones on es parla valencià, balear i alguerès, en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v. Per tant, per saber quina grafia hem d’escriure, és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l’ús d’aquestes dues lletres.
Escrivim amb b
- Davant de l i r: blanc, noble, biblioteca, branca, bressol, bruna...
- Darrere de m: rombe, bomba, bombó... Tret de les excepcions de tramvia, circumval·lació i triumvir.
- Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap i la paraula lloba s’escriu amb b perquè deriva de llop.
Escrivim amb v
- Darrere de n: canviar, envelat, inventar, conveni, convèncer...
- En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (-ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven): cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven...
- Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou i la forma verbal bevia s’escriu amb v perquè prové del verb beure.
Si consultem els derivats d’una paraula per saber si ha de portar b o v, és important anar amb compte amb els pseudoderivats. Els pseudoderivats són mots que no han seguit l’evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sinó que deriven directament d’una paraula llatina. Això fa que s’escriguin diferent de la resta de derivats de la família. Els pseudoderivats més coneguts són:
