dilluns, 6 de març del 2017

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig  




Els Col·loquis i Cristòfol Despuig  

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) el componen sis diàlegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Mentre caminen aborden temàtiques diverses que els preocupen de la realitat catalana del segle XVI: la llengua, la política i el context eclesiàstic i social. Els tres personatges es diuen Pedro, Lívio o Lúcio i Fàbio.



dimecres, 1 de març del 2017

La prosa del s.XVI




La prosa del s.XVI



Quan parlem de la prosa del segle XVI, de la mateixa manera que hem fet amb el teatre, hem de tenir en compte l’àmbit profà i el religiós. El context literari català és poc significatiu si ens fixem en la quantitat de textos, però remarcable pel que fa a la varietat i la qualitat.



Els neologismes, els estrangerismes i els calcs



Els neologismes, els estrangerismes i els calcs


  • Neologismes. Són paraules de nova incorporació que han estat preses d’altres llengües i que s’han adaptat tant pel que fa a la seva grafia com a la seva pronúncia, com ara: córnercroissant...
  • Estrangerismes. Es poden confondre fàcilment amb els neologismes, però hi ha un fet fonamental que els diferencia: en els neologismes, la llengua que rep el mot no en té cap altre que vulgui dir el mateix i, per tant, l’ha de manllevar. En canvi, en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix.
    És el cas de les dues paraules següents:
    clown i pallasso.
    Clown és l’estrangerisme, però el català ja disposa del mot pallasso.
Els calcs lingüístics són una forma de manlleu que imita la construcció d’una unitat sintàctica d’una llengua estrangera.*La pilota ha donat a la barrera.
És clarament una imitació de la construcció castellana El balón ha dado en la barrera. En català correcte hauríem de dir: La pilota ha picat (ha rebotat, ha tocat...) la barrera.

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs





Les grafies b/v, p/b, t/d, c/g  








ret de les zones on es parla valencià, balear i alguerès, en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v. Per tant, per saber quina grafia hem d’escriure, és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l’ús d’aquestes dues lletres.
Escrivim amb b
  • Davant de l i r: blanc, noble, biblioteca, branca, bressol, bruna...
  • Darrere de m: rombe, bomba, bombó... Tret de les excepcions de tramvia, circumval·lació i triumvir.
  • Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap i la paraula lloba s’escriu amb b perquè deriva de llop.
Escrivim amb v

  • Darrere de n: canviar, envelat, inventar, conveni, convèncer...
  • En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (-ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven): cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven...
  • Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou i la forma verbal bevia s’escriu amb v perquè prové del verb beure.
  • Si consultem els derivats d’una paraula per saber si ha de portar b o v, és important anar amb compte amb els pseudoderivats. Els pseudoderivats són mots que no han seguit l’evolució de la resta de derivats de la mateixa família, sinó que deriven directament d’una paraula llatina. Això fa que s’escriguin diferent de la resta de derivats de la família. Els pseudoderivats més coneguts són: