La poesia del s.XV
dijous, 24 de novembre del 2016
L'habilitació, la metàfora i la metonímia
L'habilitació, la metàfora i la metonímia
-La metàfora és un recurs pel qual una paraula pren el significat d’una altra paraula perquè hi té algun element en comú.
-L’habilitació és un procés que atribueix característiques noves a una paraula. Hi ha un canvi de categoria gramatical que n’afecta, és clar, el significat. En aquest cas diríem que un verb (sopar) ha estat habilitat com a nom (substantiu).
-la metonímia, les dues parts comparades estan molt més properes que en la metàfora, però es tracta de dos recursos molt semblants. Per tant, la metonímia designa una paraula amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació de proximitat.
Els diacrítics
Els diacrítics
-Serveixen per distingir paraules de la mateixa familia o que s'escriuen igual i es pronuncien igual i serveix per distingir la paraula mitjançant l'accent.
-Actualment hi han 14 mots :bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.
-per què s'an tret tants diacrítics:
-Facilitar la lectura i la pronunciació.
-Afavoreix l'aprenentatge de l'ortografia.
-L'ortografia es arbitriaria.
-L'arternança dun mot lexic i un aton.
-Contextos fora de discurs.
Joan Lluís vives
Joan Lluís vives
-L’obra de Joan Lluís Vives en gran part està escrita en llatí, llevat d’alguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se’ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin.
ex:Liber in pseudodialecticos (Lovaina, 1519): és una defensa de la lectura dels autors clàssics com a mitjà per millorar l’agilitat mental.
Joan Boscà
Joan Boscà
-Gairebé la totalitat de l’obra de Boscà està escrita en llengua castellana, la llengua de la cort, exceptuant alguns, molt pocs, versos en català.
-Boscà és considerat l’introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica
-Joan Boscà escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional i, més endavant, seguint els consells del seu amic Garcilaso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sonets i estrofes renaixentistes.
Característiques del Renaixement
Característiques del Renaixement
- -Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, malgrat que a Itàlia va començar abans, i fins al principi del segle XVII podem trobar obres amb trets renaixentistes.
- -L’interès per l’ésser humà i per la natura.
- -La fascinació per l’antiguitat clàssica en tots els àmbits. Estudien la filosofia i l’art, les estructures socials i polítiques i les llengües grega i llatina.
- -La reivindicació de l’ésser humà com un únic individu.7
- -La confiança en la capacitat de l’home per conèixer i transformar l’entorn. La ciència permet el progrés de la Humanitat.
El determinant
El determinant
-Els determinants limiten el significat del nom. Permeten que n’expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.
-Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. L’article concorda amb el nom en gènere i en nombre.
-El demostratiu indiquen un nom concret i n’especifiquen la proximitat o llunyania. Concorden amb el nom en gènere i nombre.
- El possessiu determinen dependència o pertinença.
- Els numerals determinen una quantitat precisa, un ordre, una fracció o una multiplicació.
-Els quantitatius expressen de manera aproximada la quantitat d’una cosa.
-Els indefinits els indefinits expressen una quantitat molt imprecisa.
L'adjectiu
L'adjectiu
-L'adjectiu expresa les caracteristiques dels nom que acompanya i n'aporta informacio complementaria
.
substitució de vocal final per -aample/ampla, guerxo/guerxa
t → d; s → ss; ç → c; l → l·l; u → vservit/servida, ros/rossa,
plural en -os dels mots acabats en -s, -ç, -x, -ix, -txllis/llisos, dolç/dolços,
plural en -os/-s dels mots acabats en-sc, -st, -xt, -igfresc/frescos (o frescs)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)