La poesia del s.XV

La poesia del s.XV

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

-La metàfora és un recurs pel qual una paraula pren el significat d’una altra  paraula perquè hi té algun element en comú.

-L’habilitació és un procés que atribueix característiques noves a una paraula. Hi  ha un canvi de categoria gramatical que n’afecta, és clar, el significat. En aquest  cas diríem que un verb (sopar) ha estat habilitat com a nom (substantiu).

-la metonímia, les dues parts comparades estan molt més properes que en la metàfora, però es tracta de dos recursos molt semblants. Per tant, la metonímia designa una paraula amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació de proximitat.

Els diacrítics

Els diacrítics

-Serveixen per distingir paraules de la mateixa familia o que s'escriuen igual i es pronuncien igual i serveix per distingir la paraula mitjançant l'accent.

-Actualment hi han 14 mots :bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

-per què s'an tret tants diacrítics:

-Facilitar la lectura i la pronunciació.

-Afavoreix l'aprenentatge de l'ortografia.

-L'ortografia es arbitriaria.

-L'arternança dun mot lexic i un aton.

-Contextos fora de discurs.

Joan Lluís vives

Joan Lluís vives

-L’obra de Joan Lluís Vives en gran part està escrita en llatí, llevat d’alguns textos  per a infants, ja que ell considerava que als nens se’ls havia de parlar amb una  llengua que coneguessin.

ex:Liber in pseudodialecticos (Lovaina, 1519): és una defensa de la lectura dels autors clàssics com a mitjà per millorar l’agilitat mental.

Joan Boscà

Joan Boscà

-Gairebé la totalitat de l’obra de Boscà està escrita en llengua castellana, la  llengua de la cort, exceptuant alguns, molt pocs, versos en català.

-Boscà és considerat l’introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica 

-Joan Boscà escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més  tradicional i, més endavant, seguint els consells del seu amic Garcilaso de la  Vega, va començar, amb esforç, a escriure sonets i estrofes renaixentistes.

Característiques del Renaixement

      Característiques del Renaixement

• -Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, malgrat que a Itàlia va començar abans, i fins al principi del segle XVII podem  trobar obres amb trets renaixentistes.
• -L’interès per l’ésser humà i per la natura.
• -La fascinació per l’antiguitat clàssica en tots els àmbits. Estudien la filosofia i l’art, les estructures socials i polítiques i les  llengües grega i llatina.
• -La reivindicació de l’ésser humà com un únic individu.7
• -La confiança en la capacitat de l’home per conèixer i transformar l’entorn. La ciència permet el progrés de la Humanitat.

El determinant

El determinant

-Els determinants limiten el significat del nom. Permeten que n’expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.

-Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. L’article concorda amb el nom en gènere i en nombre.

 -El demostratiu indiquen un nom concret i n’especifiquen la proximitat o llunyania. Concorden amb el nom en gènere i nombre.

 - El possessiu determinen dependència o pertinença.

 - Els numerals determinen una quantitat precisa, un ordre, una fracció o una multiplicació. 

 -Els quantitatius expressen de manera aproximada la quantitat d’una cosa.

 -Els indefinits els indefinits expressen una quantitat molt imprecisa.

L'adjectiu

L'adjectiu

-L'adjectiu expresa les caracteristiques  dels nom que acompanya i n'aporta informacio complementaria

.

-Si l’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya parlem d’adjectius de dues terminacions . Altres adjectius, però, no tenen flexió de gènere; són adjectius d’una terminació. 

intercalació de -n-bo/bona,

substitució de vocal final per -aample/ampla, guerxo/guerxa

t → d; s → ss; ç → c; l → l·l; u → vservit/servida, ros/rossa, 

plural en -os dels mots acabats en -s, -ç, -x, -ix, -txllis/llisos, dolç/dolços,

plural en -os/-s dels mots acabats en-sc, -st, -xt, -igfresc/frescos (o frescs)

Corrents artistics S.15 al 18

Renaixement: Apareix a Italia al S.XV fins el S.XVI .
domini de positivisme i la antigua classica com referent conceptual i estetic.

Barroc: Vinculat amb la monarquia absoluta al SXVII
domini del sistema de decepcio i pessimisme,ornamentacio i jocs de paraules per concentrar sentiments i emocions.

Il·lustracio: al S XVIII resposta ideologica al Barroc,la rao la llum que il·lumina el progres de la humanitat. Harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art

Esdeveniments importants S.16 al 18

- El descobriment d'Amèrica

- La Revolució Francesa

- La burgesia

- Apareix l'antropocentrisme

- Reforma de l'església cristiana

- Invenció de la imprenta

- Apareix el Renaixement el Barroc i Il·lustració

- Revalorització dels artistes

L'accentuació

Paraules agudes: s'accentuen quan acaben en vocal , vocal+s o en  as, es, is ,os ,us ,en ,in 
.

Paraules planes: s'accentuen quan acaben en consonant - quan acaben en  vocal+s o en  as, es, is ,os ,us ,en ,in .

Paraules esdrúixoles: sempre s'accentuen.